Llegir escoltant la música que us proposo, un segon moviment de la 7a simfonia de Beethoven on es barreja l'angoixa, ofuscació i desesperació, amb la més bella albada, amb la més profunda esperança,
Gran és la lluita quan volem anar contra corrent, gran l'esforç i el sacrifici per poder arribar al que l'home entén per equilibri, harmonia. I més quan en aquest moment, caòtic i desesperant, on el que nosaltres pensàvem i creiem que era just o democràtic, resultar ser la inversa. I és que no vull pensar que hi ha diferents enfocaments per a la veritat.
Crec realment que de vegades no hi ha diferents prismes, ni versions dels fets. Només hi ha una única i veritable veritat.
Que ens està passant? Estem perduts en un mar de legalitats totalment il·legals, on la nostra veu es castra, s'apaga en mig de crits muts i violència reprimida. On no podem aixecar la mà perquè som víctimes de l'ull repressor de l'estat. En què cada moviment, respiració, pensament és assetjat, reprimit, atacat... violat.
Gran lluita és anar contra corrent en el pensament humà, i una gran esperança l'únic que ens queda, saber que la persistència calarà en el cor d'Europa, i que al final, els nostres veïns de replà entendran, que no és res contra ells, o sí.
Avui en dia parlem de creixement personal, d'eliminar toxicitats de la nostra vida. De buscar la bellesa i l'harmonia del ser, crec que és això mateix el que ens està passant als catalans. Volem sortir d'un ambient tòxic, allunyar de nosaltres la mala vibració que ens arrossega a un holocaust social, on la corrupció, la manipulació, la violació dels drets humans és "EL NORMAL". Estem tan idiotitzats que no ens immutem a les pallisses emocionals que ens donen. Permetem que ens tallin les ales, que ens trepitgin el cap i que assassinin el nostre pensament.
Amics, el nostre pensament, el nostre SER va néixer lliure. Lliure de normes, castracions, manipulacions i còdecs moralistes. Ja va sent hora que aixequem la veu, que cantem fort, que unim les veus més enllà d'una manifestació d'un dia. Ja va essent hora que els altres vegin que nosaltres no defallim, que lluitem pel que creiem just més enllà de la justícia dels homes, més enllà de les lleis i dels tribunals. Sí, més enllà hi ha una justícia universal, que farà que tot es posi al seu lloc.
Si realment bateguem en un sol cor, podrem aconseguir-ho, podrem dirigir, sentir, vibrar en el nostre país. Podrem guiar el cap a la voluntat del poble català. Construir des de la veritat, des de l'amor, des de l'equilibri i la justícia. Criar una futura pedrera disposada a fer brillar les nostres quatre terres, i sí, adoctrinem als nostres infants, no perquè estimin una bandera, adoctrinem-los perquè siguin el canvi d'aquesta terra, perquè siguin més justs socialment, on no hi hagi pugnes de poder, on es treballi en col·lectivitats, com a interser. Oblidem el passat, deixem fora el que VAM SER, o el FINS A ON VAM ARRIBAR com a poble. Construïm un destí més enllà de l'avarícia, condícia del ser... Fem de Catalunya la pròxima "Finlàndia Mediterrània."...
